We can’t live without cosmos

wecantlive

We can’t live without cosmos és el títol del curtmetratge guanyador del FEC 2016. Aprofitem que el vam veure al Bartrina per fer-ne redactar-ne altres versions:

Tenim un somni

El meu amic i jo estem vivint un somni, ser astronautes. Lluitem per aconseguir-ho. Al cap d’uns mesos, després de totes les proves ho aconseguim, no  ens ho podem creure, per fi som el que volíem ser. Però no hi podem anar els dos. Entre jo i el meu amic decidim que hi vagi ell . Al cap d’unes setmanes arribat el dia d’anar a l’espai , el meu amic està molt nerviós, perquè pot fer història o també pot morir. Els tècnics ho posen tot a punt i el meu amic està pujant, però em crida i porta una càmera amb ell amb la qual ens fem una foto. Ha arribat l’hora de pujar  al coet. El coet no  aconsegueix   enlairar-se  perquè un meteorit cau al damunt de la nau i el meu amic mor. Jo m’estic adonant que una vida sense ell no és possible,  no puc viure sense ell i  ho estic passant molt malament. Però he de superar-ho i per això necessito deixar de ser astronauta, tot em recorda a ell. Quan hagi sortit del centre aniré al psicòleg. Passa un temps i tot va bé , he conegut a una noia i aviat  li demanaré per sortir, espero que em digui que sí i que  siguem molt feliços.

Rafa

 

No he pogut fer res per salvar-lo

Aquesta història comença quan jo i el meu millor amic vam decidir fer la mateixa professió per estar junts. La nostra història continua quan vam decidir ser astronautes, vam entrenar molt per entrar a l’equip, i per fi ho vam aconseguir. A ell el van escollir per anar a l’espai i a mi no. Va viatjar amb una nau espacial, a la lluna, per viure allí 20 anys.

Han passat 20 anys, ha tornat a la terra però s’ha fet vell i no pot caminar ni respirar per la culpa d’oxigen en botella.  Al final, el meu amic ha mort sense que jo hagi pogut fer res per salvar-lo.

Saad

 

Una nova estrella al cel

Quan era molt petita sempre imaginava ser astronauta, conèixer les estrelles, viatjar per l’espai i veure la lluna de prop, aquella lluna que sempre il·luminava les meves nits.
Gabriela, la noia que canviaria la meva vida, la que es convertiria en la meva germana, amb qui començaria una nova aventura, va desaparèixer en un obrir i tancar d’ulls. Veure-la realitzar els seus somnis  i morir en l’intent ha deixat un gran buit dintre de mi.
Recordo la forma en què mirava la vida, quan s’oblidava dels problemes i sempre estava amb un bonic somriure.
No puc deixar de pensar en que vaig perdre gran part de la meva vida quan se’n va anar, no puc viure sabent que no trobaré  algú com ella, la meva germana, la meva millor amiga. Espero no embogir i espero tornar-la veure.

Karen

 

El meu amic i jo

El meu amic i jo teníem el somni de ser astronautes. Hem treballat, entrenat i estudiat molt per ser-ho. Després de tot l’entrenament, jo vaig quedar com a reserva i el meu amic va anar cap a l’espai. Ell tenia la missió de destruir un meteorit  per salvar la humanitat i va complir la seva missió. Però jo em vaig sentir molt trist perquè pensava que ell moriria, però va tornar sa i estalvi.

Nicolae

 

ayman dibuix

Ayman

 

sufian dibuix

Sufian

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s