Expressem el que llegim

Després de llegir el Petit Princep hem escollit unes frases i les hem relacionat amb unes imatges que per nosaltres expressen els seus significats.

Chaimae i Saad

Les nostres llengües maternes

 

          

Els alumnes i professores de l’aula d’acollida hem fet un treball per commemorar el Dia Internacional de la Llengua Materna. En primer lloc, vam passar per totes les classes per fer un enquesta preguntant sobre la procedència dels alumnes i la seva llengua materna. A partir de les  enquestes vam calcular el percentatge de tot l’alumnat de l’institut. Després vam omplir una graella que recollia les següents informacions de cada llengua: nom o noms de llengua, nombre de parlants, llocs on es parla, territoris on és oficial, alfabet/sistema d’escriptura, família lingüística i curiositats. Les diferents llengües maternes dels alumnes de l’institut són: amazig/bereber, àrab , basc, caló, castellà, català, croat, fang, francès, gallec, georgià, italià, portuguès, romanès, turc, ucraïnès, urdú, wolof i xinès. Finalment vam penjar tota la informació juntament amb un mapa del món al bar de l’institut.

Chaimae i Rafa

 

8 de març, dones escriptores

Per celebrar el Dia Internacional de les Dones, els alumnes de l’aula d’acollida van consultar les biografies d’algunes escriptores catalanes i en van llegir fragments d’obres seves.

We can’t live without cosmos

We can’t live without cosmos és el títol del curtmetratge guanyador del FEC 2016. Aprofitem que el vam veure al Bartrina per fer-ne redactar-ne altres versions:

Tenim un somni

El meu amic i jo estem vivint un somni, ser astronautes. Lluitem per aconseguir-ho. Al cap d’uns mesos, després de totes les proves ho aconseguim, no  ens ho podem creure, per fi som el que volíem ser. Però no hi podem anar els dos. Entre jo i el meu amic decidim que hi vagi ell . Al cap d’unes setmanes arribat el dia d’anar a l’espai , el meu amic està molt nerviós, perquè pot fer història o també pot morir. Els tècnics ho posen tot a punt i el meu amic està pujant, però em crida i porta una càmera amb ell amb la qual ens fem una foto. Ha arribat l’hora de pujar  al coet. El coet no  aconsegueix   enlairar-se  perquè un meteorit cau al damunt de la nau i el meu amic mor. Jo m’estic adonant que una vida sense ell no és possible,  no puc viure sense ell i  ho estic passant molt malament. Però he de superar-ho i per això necessito deixar de ser astronauta, tot em recorda a ell. Quan hagi sortit del centre aniré al psicòleg. Passa un temps i tot va bé , he conegut a una noia i aviat  li demanaré per sortir, espero que em digui que sí i que  siguem molt feliços.

Rafa

 

No he pogut fer res per salvar-lo

Aquesta història comença quan jo i el meu millor amic vam decidir fer la mateixa professió per estar junts. La nostra història continua quan vam decidir ser astronautes, vam entrenar molt per entrar a l’equip, i per fi ho vam aconseguir. A ell el van escollir per anar a l’espai i a mi no. Va viatjar amb una nau espacial, a la lluna, per viure allí 20 anys.

Han passat 20 anys, ha tornat a la terra però s’ha fet vell i no pot caminar ni respirar per la culpa d’oxigen en botella.  Al final, el meu amic ha mort sense que jo hagi pogut fer res per salvar-lo.

Saad

 

Una nova estrella al cel

Quan era molt petita sempre imaginava ser astronauta, conèixer les estrelles, viatjar per l’espai i veure la lluna de prop, aquella lluna que sempre il·luminava les meves nits.
Gabriela, la noia que canviaria la meva vida, la que es convertiria en la meva germana, amb qui començaria una nova aventura, va desaparèixer en un obrir i tancar d’ulls. Veure-la realitzar els seus somnis  i morir en l’intent ha deixat un gran buit dintre de mi.
Recordo la forma en què mirava la vida, quan s’oblidava dels problemes i sempre estava amb un bonic somriure.
No puc deixar de pensar en que vaig perdre gran part de la meva vida quan se’n va anar, no puc viure sabent que no trobaré  algú com ella, la meva germana, la meva millor amiga. Espero no embogir i espero tornar-la veure.

Karen

 

El meu amic i jo

El meu amic i jo teníem el somni de ser astronautes. Hem treballat, entrenat i estudiat molt per ser-ho. Després de tot l’entrenament, jo vaig quedar com a reserva i el meu amic va anar cap a l’espai. Ell tenia la missió de destruir un meteorit  per salvar la humanitat i va complir la seva missió. Però jo em vaig sentir molt trist perquè pensava que ell moriria, però va tornar sa i estalvi.

Nicolae

 

Ayman

 

Sufian

 

Aula de cinema del FEC

El dijous passat els alumnes de l’aula d’acollida vam assistir a una sessió de curtmetratges al teatre Bartina, dins del FEC (Festival Europeu de Curtmetratges ). Abans de començar la projecció un responsable del festival ens va explicar que veuríem 5 curtmetratges, un d’imatge real i els altres 4 d’animació.

Hi vam veure 5 curtmetratges, que són:

• Birdz: et fa veure com viuríem els humans si fóssim ocells.
• El Cerdo: un pare amb problemes econòmics  simula l’aniversari del seu fill per recollir diners i posa una guardiola a la taula de la festa perquè els convidats hi fiquin diners. Té mala sort i la guardiola no es por trencar.
• Novembre: explica què fan el animals quan arriba l’hivern.
• Mi ne mozhem zhit bez: explica com dos amic es preparen per astronautes i acaben sent els millors . Un d’ells aconsegueix  viatjar a l’espai, però té un accident. Llavors el seu amic entristeix molt i embogeix.
• Tik tak: explica amb la tècnica de l’stop motion. És la història d’un rellotger  i un ratolí del seu taller.

Karen i Rafa

El meu carrer

El nostre estiu

La història improvisada

El cantant de rap

Un dia el José i el Youssef van anar a la platja, van agafar un para-sol però el nivell de l’aigua va pujar i es van haver d’amagar en una cabana. A la nit van sortir de la cabana a mirar el cel, amb tan bona sort que van veure un estel fugaç. Mentre contemplaven el cel, van aparèixer els seus amics Saad i Ayman; el Saad estava malalt i el van haver de portar a l’hospital. El metge li va dir que només era un mareig i que era millor que l’acompanyessin a casa. Quan va sortir de l’hospital es van trobar un gos i se’l van emportar cap a casa, amb tan mala sort que el gos es va fer caca al mig de menjador de casa. Quan els nens eren a casa del Saad els va agafar son i es van quedar a dormir a casa seva. El dia següent van anar d’excursió al camp. Mentre caminaven, el Jose va caure en un toll d’aigua i quan es va aixecar s’havia convertit en un monstre de color de verd; tots van pensar que era un alien!

Van continuar caminant i es van trobar un caçador que volia matar-lo, però els altres nens li van dir que no ho fes, que era amic seu. Quan van arribar a casa el Jose es va dutxar i va tornar a la seva forma original.

A la tarda del mateix dia, tota la colla es va dutxar i es van mudar perquè el Saad feia un concert de rap i l’havien d’anar a veure. El Saad es va enfadar perquè tothom li va dir que ho havia fet molt malament i va tornar a casa molt enfadat.

L’amor guanya el verí

Un dia vam sortir a passejar el gos de Saad i es va posar a ploure. El Saad tenia por dels llamps i els trons. Va parar la tempesta i el dia següent vam anar a fer un pícnic a la muntanya. Mentre dinàvem, va passar una noia que es deia Cristina i la vam convidar a dinar amb nosaltres. Al Saad i al Youssef els agradava la Cristina, però el Youssef es va posar una mica trist perquè veia que a la Cristina li agrada el Saad.

Mentre feien el pícnic va aparèixer una fada que havia perdut la vareta màgica i ens va demanar que l’ajudéssim a buscar-la. Vam posar-nos a buscar-la i la vam trobar al riu, amb tan mala sort que mentre el Saad intentava agafar-la va caure dins el riu.

Cap a la tarda vam tornar a casa; el Saad volia tocar la guitarra però com que no en sabia gaire el Youssef n’hi va ensenyar. Mentre el Youssef tocava unes quantes cançons, el va atacar un serp que s’havia amagat a la motxilla de l’excursió; van haver de marxar ràpidament a l’hospital perquè li donessin l’antídot, si no es podia morir…

La serp era tan perillosa que la metgessa va dir que si no l’operaven li quedaven poques hores de vida. Mentre esperava que l’operessin, va entrar la Cristina, li va fer un petó a la boca i el Youssef es va curar i ja no el van haver d’operar!

Chaimae, Saad, Youssef, Ayman i José

Els camins més perillosos per anar a l’escola

Les últimes setmanes els alumnes de l’aula d’acollida hem mirat els reportatge Els camins més perillosos per anar a l’escola, que tracten sobre famílies que viuen a llocs rcòndits del planeta molt apartats de les escoles.

El documental parla de tres noies que són germanes i un noi que per arribar a l’escola han de passar per uns camins molt perillosos. A la Sierra Madre occidental, Mèxic, els raràmuris viuen pràcticament aïllats a la muntanya, per això els nens han de passar per la muntanya que és molt inclinada i poden caure o hi podria haver un despreniment de pedres. També hi pot haver animals perillosos i agressius. Els nens tarden de dues a tres hores de viatge per arribar a l’escola, per això es queden a dormir tota la setmana a l’internat. A l’escola hi ha uns 100 alumnes i 4 professors. A la classe de les protagonitzes es cursa 1r i 2n.

Les setmanes passades vam veure els capítols sobre Kènia i l’Himàlaia.

Karen

 

Up!

La setmana passada els alumnes de l’aula d’acollida vam veure la pel·lícula UP. Aquesta pel·lícula tracta d’un home gran que vivia amb la seva dona, però la dona es va morir i ell es va quedar sol. L’home estava cansat de viure sol i va decidir complir la promesa de la seva dona de viatjar a unes cascades de l’Americà de sud per viure-hi. Abans de marxar va aparèixer un nen que li canviaria la seva vida perquè el va acompanyar en el seu viatge ple d’aventures, perills i sorpreses.

Quan vam acabar la pel·lícula vam fer una xerrada per assegurar-nos que tothom ho havia entès tot, i al final tots vam explicar el que més ens havia agradat de la pel·lícula.

Chaimae i Saad